Escriure avui I


Totes i cadascuna de les teories socials, psicològiques, ètiques i fins i tot literàries... tenen una idea de l’ésser humà darrera.

És a dir, totes les històries tenen un protagonista darrera. Qui és aquest protagonista? Quina és la idea d’ésser humà que hi ha darrera? Si descobriu la idea de persona que hi ha darrera, descobriu el quid de la història.

Per posar un exemple, si he de parlar de l’escriptura... és molt important que descobriu la idea d’escriptor o escriptora que tinc darrera...

Per exemple...

- Hesiode, Píndar, Plató... consideraven al poeta, a la poeta, pensem que també hi ha poetes com Safo, com els éssers aquells que són inspirats per les muses. El poeta és el conducte de les muses. Fins i tot hi ha un diàleg molt divertit de Plató que diu que les muses agafen el més imbècil entre els humans per demostrar que no són altres coses que vies, que conductes.
- Efectivament, per a Plató el poeta era un ésser irracional ja que el ser humà pensant és incapaç de realitzar una obra poètica. El sentiment desordenat de la inspiració margina completament la raó.
- Per altres, el poeta s’ha inspirat per causes naturals sorgides de la pròpia interioritat. És una tesi defensada pels epicuris i que a partir del segle XVIII tindrà molta vigència amb el romanticisme.
- Per algunes concepcions, l’artista, l’escriptor, el poeta és mirat com a geni, és a dir, mogut guiat per una natura desbordant que té les fonts de la inspiració, crea i produeix grans obres d’art.
- Durant l’edat mitja no existeix l’artista, només l’artesà, que copia altres models com els escrivans o els mestres de diferents arts...
- Per a Novalis, el poeta està dotat de un sentit poètic comparat als místics i als profetes...
- Addison va fer una classificació de genis: genis naturals i indisciplinats com Shakespare, refinats i reflexius com Milton, passius o receptius, actius o creadors...

Con veieu, la idea d’ésser humà depèn de la història i també de la tesi que es defensa.

Avui tothom és un artista. Ja no són tonadilleras (en català cançonentistes) sinó artistes. Tothom és artista, vivim en un país de genis, de gent plena de talent, que fan grans obres d’una qualitat excelsa.

Per tant tenim diversos models:

- Poeta conducte de la musa
- Poeta geni
- I últimament també observem molt l’escriptor paleta. Brossa va posar al seu DNI poeta, no ho van entendre perquè era a l’època del franquisme i van dir: paleta? I ell va dir que sí. El poeta manufacturador, l’escriptor de l’ofici d’escriure, com un manobre... que escriu 3 hores diàries, que llegeix 2 hores diàries, que escriu articles...presa i presència.

Apunts sobre la creativitat


Apunts sobre la creativitat pel programa l’Ofici de viure de Catalunya Ràdio del 25 de maig

- Com podem trobar la creativitat personal?
Descobrint qui som. En la creativitat és molt important un bon coneixement d’un mateix, de saber les pròpies capacitats i els propis límits. La creativitat té a veure amb la vocació única, personal i intransferible de cadascú. Què és la vocació? És la crida íntima. Allò que fas lliurament quan estàs sol, quan ningú t’obliga a fer res. Per impulsar la creativitat cal primer de tot descobrir les pròpies vocacions.
- Com ens pot beneficiar? Ens beneficia en què ja no segueixes el camí sinó que tu ets el camí com diu una antiga dita zen. Perquè no hi ha respostes, tu has de ser la resposta I viure és una resposta íntima i intransferible.
- Com influeix la creativitat als sentits? Afecta, diria, sobretot en l’alegria i l’ubicació de viure. Evidentment que si tries una “creativitat” més física com l’excursionisme actiu o el fang és més sensual i si tries una activitat com escriure té a veure amb les paraules i és més conceptual.
- La creativitat ens pot ajudar a resoldre problemes? Absolutament. Et situa en el món d’una altra manera. Saps on és casa teva, t’has construït una llar i saps com tornar-hi. No et perds en discussions, tampoc perds el temps, hi ha alguna cosa que estimes, t’espera i no s’acaba mai... el temps es torna molt més valuós. T’espera una trobada amb la teva pròpia essència i això no et deixa perdre en bajanades.
- Com reinventar-nos? Sense tenir por. No n’hi ha prou en adoptar un mètode sinó en crear el teu propi camí. Al cap i a la fi la responsabilitat última de viure recau en un mateix.
- Quin tipus de novetat i innovació busquem? L’important no és innovar. La nostra societat viu amb una necessitat constant d’innovació i de novetat. El veritablement important és una vida amb sentit, amb profunditat, amb ubicació. En aquest sentit la creativitat és essencial.
- Tots som creatius de la mateixa manera? Malauradament, la nostra societat ens ensenya a ser creatius, en el sentit de plens i feliços a través del consum i a través de l’amor de parella. També ens ensenya sobretot a imitar. L’aprenentatge és més una imitació que una creació. Però la felicitat rau, sobretot, en descobrir el que un és capaç de fer. Mishima, l’escriptor japonès, té una frase que diu: l’ésser humà és un animal estrany, necessita saber fins on és capaç d’enlairar-se per sentir-se realitzat. La creativitat no és només fins on ens podem enlairar sinó descobrir cap a on ens volem enlairar. Triar el nostre paisatge que volem sobrevolar i que ens enlairi. I si no el trobem, crear-lo. El que està clar és que quan sigui el nostre ho sabrem perquè ens trobarem volant.
- Com superar les pors i els bloquejos a través de la creativitat? A través de confiar amb un mateix. Sense por a experimentar, a descobrir, a veure... viure és una aventura meravellosa per un temps limitat. Descobrir realment què t’agrada, què se’t dóna bé, què et fa sentir bé i realitzada és una de les tasques més interessants de viure. I la creativitat té una relació directa amb la realització personal.
- Com aconseguir la transformació? A través d’una barreja entre intuïció i insistència. Intuir què és “allò propi”, reinventar la frase de Woody Allen: què és allò que sempre ha desitjat fer i mai s’ha atrevit a realitzar. Per algú serà escriure, la música, el vídeo art, el còmic, la ceràmica... també es pot ser creatiu sense especialitzar-se en res, descobrir amb curiositat el món... però cal no tenir presses. Sovint descobrim que és la nostra pròpia vocació creativa a través del temps i no en forma de revelació.
- Per què, a vegades, la creativitat que tenim no ens porta a la transformació que volem? Perquè no era la creativitat autèntica que ens definia. Tinc una amiga que es va apuntar a manualitats per ser creativa, perquè era allò que feien totes les seves amigues... i no li va suposar cap transformació vital. Vam analitzar què era allò que veritablement li agradava: vam descobrir que sempre mirava pel·lícules de ball, que adorava Gen Kelli, que li encantava anar a veure musicals. Allò era la seva vocació: es va apuntar a un taller de teatre musical, ha fet moltes obres musicals i és molt més feliç. El teatre musical veritablement li ha transformat la vida cosa que les manualitats o les mil coses que havia provat abans no ho havien aconseguit. Per què? Per què no eren les activitats creatives pròpies i intransferibles.
- Com podem descobrir la intuïció? Tenint una relació directe i sense interferències amb el nostre estómac, o amb les nostres vibracions personals més autèntiques. Es tracta d’identificar, precisament, allò que ens identifica.
- Com podem aprendre a utilitzar la intuïció? Cal tenir una bona relació amb un mateix, i per conèixer-se cal solitud, silenci, apartar-se del món per apropar-se a un mateix.
- Quins beneficis ens aporta la intuïció? Diuen que la intuïció no és mera impulsivitat sinó que convoca tota la saviesa interior que portem dins. No crec que amb la creativitat sigui tan determinista, que sigui o ara o mai. Sinó que és un diàleg, un procés, una dedicació... descobrim la nostra creativitat però la nostra creativitat també ens descobreix a nosaltres i en aquest procés cal temps.
- Per què moltes vegades no escoltem a la intuïció? Perquè mirem més enfora que a dins, ens dediquem més a imitar que crear, a mirar el que hi ha, a triar entre el que hi ha... i creativitat és augmentar les possibilitats del món.
- Com podem viure creativament en un món caòtic?
Maria del Mar Bonet canta una cançó de Robert Graves que es diu “secret land”, país secret i diu així: tota dona de natura reial té un país secret que li és més ver que aquest pàl.lid món extern... a mitja nit quan el silenci l’envolta, deixa de banda agulla o llibre i el visita d’amagat, aclucant els ulls ella improvisa una tanca amb cinc barres entre bedolls, salta per sobre, en pren possessió. Llavors, corre, vola o bé cavalca – un cavall al trot ve a saludar-la
- Què és canviar conscientment? Vol dir precisament això, descobrir la pròpia naturalesa reial. Se creadora és auto proclamar-se reina, descobrir el propi llinatge, és descobrir la naturalesa reial que cadascú té dins i deixar de ser súbdit.
- És aquesta la realitat que volem? La realitat que volem és la millor possible, una realitat en què el nostre jo sigui el que més ens agrada. Nietzsche diu que sempre som un bufó intentant imitar el nostre jo ideal. Evidentment la realitat no és tan perfecte com ens projectem en somnis. Ser humà també significa que quan passem comptes sempre ens surt que perdem diners. Aquella dita catalana de què en cada bugada perdem un llençol és cert. Viure és anar perdent coses i mai ser del tot l’ésser perfecte que som capaços de projectar. Però a través de la creativitat podem acostar-nos molt, de manera personal i intransferible a un jo molt més interessant. Jo crec que hi ha 3 millors jos: el jo que estima – però en darrer terme sempre depèn de l’altre. El jo que aprèn, i el jo que crea. I de fet, si és mira bé són tres angles diferents d’un mateix cos: no hi pot haver ningú creatiu que no aprengui ni estimi. Hi ha una instrucció alquímica que diu qui no sent realment no pensa i és veritat.
- Estem disposats a sacrificar-nos per crear una realitat millor per a tots? No hauríem de veure el món com un espai dual. Una persona creativa és algú egoista en el sentit de mirar-se a si mateix, per descobrir què vol expressar i com materialitzar-ho, però a la vegada és algú generós perquè amb la seva obra millora la riquesa del món. Els músics, els escriptors, els poetes, els pintors, els artistes... omplen el món de riquesa espiritual. Formen part de l’ànima, de la profunditat del món.

- Què és una pregunta adequada?

En filosofia els estudiants de primer acostumen a fer grans preguntes incontestables: Déu existeix? la persona és veritablement bona o dolenta? ... quan estan a cursos avançats es complauen a descobrir que no poden contestar aquestes preguntes i que, en canvi, cada vegada saben preguntar millor...

Poden preguntar, l’home és bo per a Hobbes, una bona pregunta perquè et permet dir: no, l’home per a Hobbes és un llop per a l’home. I per a Russeau l’home és bo? I dirien, si és bo per naturalesa.

La pregunta adequada, per mi, és aquella que no et faci respondre en termes de tòpics, sinó que t’orienti de tal forma la mirada que ompli de llum, que il.lumini, una part del món i de tu mateix que sense aquella pregunta quedava, a les fosques.

Alguna cosa més sobre mi

Sobre aquest bloc

Calaix de sastre, ben bé com un bloc, on hi escric coses des de la immediatesa... també és un recull ordenat d'articles publicats o participacions radiofòniques. Els temes principals sobre els que m'agraden escriure tenen a veure amb la cultura, l'ecriptura, l'ètica... i tot allò que desperti el meu interès, i qui sap, si el d'algú més. Espero que siguis aquest algú més.