Dialogant amb el Faust d'Uyà


M’agrada molt tenir l’oportunitat de dialogar i fins i tot discutir-me amb un bon text... una ocasió que vaig tenir fa poc a la Casa Taulé amb una gran lectura dramatitzada

Més informació del text i de l’autor i de què va l’obra http://www.avui.cat/sabadell/notices/2009/09/un_faust_inedit_amb_jordi_boixaderas_2744.php

Una cita del text que em fa pensar...

Com vaig poder ser tant estúpid ! perseguir l’amor i perseguir el coneixement. Que són dues i una mateixa cosa i, en canvi una no porta mai a l’altre perquè allò que desperta el coneixement ho adorm l’amor i allò que l’amor crea fa inútil tot coneixement.

Josep Maria Uyà

Aquest text defineix exactament el que per mi és antítesis del veritable coneixement. No hi ha coneixement sense amor.

Crec amb la dita alquímica que afirma aquell qui no sent veritablement no pensa. Però la millor frase, aquella que sempre m’ha orientat en el camí ha estat “Tan aviat com vaig sentir, em vaig esforçar en comprendre”. Una frase de Coleridge que recorda l’impacte que li va produir la poesia de Wordsworth. I no sooner felt, tah I sought to understand.

I és que entendre, a mi, personalment, no m’interessa gaire. L’enteniment, allò de la ment, la ment omnicognoscitiva... ho poden fer els ordinadors, acumulen dades i fins i tot evacuen percentatges.

Jo vull abraçar el món amb tota l’extensió possible. Com deia Yourcenar “que aquell que És es digni a dilatar el cor humà a la mesura de totes les coses”.

Conèixer, entendre, comprendre, saber... crec que en darrer terme sempre ens projectem en allò que volem conèixer, sempre projectem el propi ser en allò que més ens interessa: I el coneixement aleshores és, sobretot, un coneixement sobre allò humà.

No crec en el datum sense el datum subjectiu que té un amplíssim contingut: sensacions, vivències, emocions, sentiments, judicis, valoracions... calen tantes coses per arribar a una raó molt més interessant: a la raó intuïtiva que es situa en les obscures i elevades regions properes al centre de l’ànima.

I és que una cosa és conèixer i l’altra és comprendre.

Mirem l’etimologia:

Conèixer s. XII; del ll. vg. conōscĕre (cl. cognōscĕre), íd., que donà conòixer, participi conogut, dissimilat després en conegut]

Comprendre [s. XIV; del ll. comprehendĕre abraçar en conjunt


Comprendre, abraçar –quina paraula més amorosa – en conjunt.

Potser Faust si en comptes de voler perseguir el coneixement hagués volgut copsar la comprensió, s’hauria adonat que l’amor i el coneixement són una i la mateixa cosa, i no és que una no pugui portar mai a l’altra, sinó que sense una no pots arribar mai a l’altra.

Alguna cosa més sobre mi

Sobre aquest bloc

Calaix de sastre, ben bé com un bloc, on hi escric coses des de la immediatesa... també és un recull ordenat d'articles publicats o participacions radiofòniques. Els temes principals sobre els que m'agraden escriure tenen a veure amb la cultura, l'ecriptura, l'ètica... i tot allò que desperti el meu interès, i qui sap, si el d'algú més. Espero que siguis aquest algú més.