Sentir o comprendre la música


Sentir o comprendre la música?

Aquesta dicotomia és semblant a la que es reflecteix en l’acudit “tu perquè estàs amb aquest home, per amor o per interès? I l’altra contesta “deu ser per amor perquè no m’interessa pas gens”. És a dir, val més que no sigui una polaritat tan allunyada l’una de l’altra.

I és que l’experiència estètica que suposa un concert és una vivència breu, o millor encara, gairebé sense temps – ens sentim suspesos en el temps quan sentim una música que se’ns emporta – i ens indentifiquem tant en allò que estem escoltant... que després podem arribar a sentir una mena d’estel.la de nostàlgia. I és precisament aquest enyor el que actua com agulló per buscar més informació sobre els autors, les peces, els instruments... les bones obres, com els d’aquest concert, són com un alè de vida que primer ens inflen el pit, ens estremeixen la pell i finalment van a petar a la intel•ligència. “Tan aviat com vaig sentir em vaig esforçar per entendre”, diu el poeta Coleridge al recordar l’impacte que li va produir la poesia de Wordsworth. No conec un exemple millor d’aquesta via directe entre el sentir i la necessitat de comprendre.

I la música no només té aspectes objectius (tot allò que podem aprendre) i subjectius (tot allò que podem sentir) sinó que també ens permet projectar-nos en ella, objectivar-nos i conèixer-nos millor. Descobrir-nos a través de la música, i fins i tot millorar a través d’ella. Com deia Wilde una obra d’art et transforma.

Comencem tot aquest procés alquímic tan ric amb possibilitats. Com amb la bona cuina, els ingredients han de ser frescos i de la màxima qualitat. Exacte: una gran orquestra i un gran programa.

Escoltant a Rakhmàninov podrem sentir – i és que això del sentir és molt personal – i com en el vi ho podem trobar tot, com flaires de groselles, reminiscències de regalèssia... i mils notes més totes inhaprensibles. En aquest cas ens pot suggerir: romanticisme, sensualisme osbcur i un arrabassador impuls melòdic.

Intel•lectualment podem descobrir que tot el que fa referència a l'obra i l'autor.


L’intel.lecte i l’amor a la veritat també ens farà adonar-nos que és estrany que aquestes alçades de l’escrit només s’hagin citat homes,... aleshores potser descobrirem llibres com els de Patricia Adkins Chiti, les dones en la música, el nom de moltes compositores que mereixen ser incloses en els repertoris dels concerts.

Però també és cert que després d’escoltar Bethooven, Rakhmàninov o llegir Víctor Català que la vida val la pena ser viscuda si es pot sentir i descobrir grans obres com aquesta.

Alguna cosa més sobre mi

Sobre aquest bloc

Calaix de sastre, ben bé com un bloc, on hi escric coses des de la immediatesa... també és un recull ordenat d'articles publicats o participacions radiofòniques. Els temes principals sobre els que m'agraden escriure tenen a veure amb la cultura, l'ecriptura, l'ètica... i tot allò que desperti el meu interès, i qui sap, si el d'algú més. Espero que siguis aquest algú més.