L'Ofici de viure, lliçons del Petit Príncep


L’OFICI DE VIURE
LLIÇONS DEL PETIT PRÍNCEP 18 / 05 / 2010


INFLUÈNCIES FILOSÒFIQUES (en sentit ampli)

NIETZSCHE. Té relació amb la part més dolça, més encantadora de Nietzsche. Nietzsche parla de les diferents fases de la persona i diu que primer som un camell, després un lleó, i finalment un infant.(Així Parlà Zaratrustra)
S’ha d’haver viscut molt i evolucionat molt per pensar com un infant.
Hi ha una cançó de Bob Dylan que diu “ah, però aleshores jo era molt més vell, sóc molt més jove ara”, està exactament en aquesta filosofia.

TAOISME. Tot té un procés, els problemes comencen dèbils i s’enforteixen (cal arrancar els baobabs al primer brot)

PENSAMENT SOCRÀTIC (el constant preguntar perquè del Petit Príncep, i la necessitat de comprendre el món. És a dir, la filosofia, és més important que la resolució del problemes aparentment importants com la suma del senyor gras i vermell que va dient sóc un home seriós. Sòcrates explica la famosa anècdota de quan Tales de Milet, alça la vista per completar les estrelles i cau en un pou i la noia de Tràcia esclata a riure.

L’ART D’ESTIMAR D’ERICH FROMM. És un llibre profundament humanista i conté moltes dades de com hem d’estimar bé.

PLATONISME. Existeix una realitat suprasensible (quan el pica la serp el petit príncep diu que el cos pesa massa per anar allà on vol anar, que el cos només és només una vella escorça)

MARÍA ZAMBRANO. El pensament poètic, d’un llenguatge més literari, metafòric, poètic per arribar a les veritats humanes.


ENSENYAMENTS DEL PETIT PRÍNCEP

- La millor explicació no és la que prové de l’enteniment sinó que està unida una certa puresa d’esperit, ingenuïtat i netedat de l’ànima. De totes les explicacions possibles triar la més fàcil, la més generosa, la que és millor pels altres.

- Cal seguir les pròpies vocacions. La gent gran, plena de grans raons pràctiques i utilitaristes poden fer-te molt desgraciat a la vida, com a l’autor que li treuen la seva vocació primera, la de ser pintor.

- La imaginació al poder. La llibertat de la imaginació és més interessant que qualsevol realitat concreta i per tant limitada. En aquest sentit té un gran romanticisme. (El xai dibuixat en una caixa perquè se’l pugui imaginar com vulgui).

- No tinguem prejudicis, no basem les nostres opinions en la imatge de les persones. (Com el pobre astrònom turc que no es cregut pel vestit que porta)

- Sapiguem veure el què és essencial de les persones (què senten, què volen, què els hi agrada i no pas què guanyen o què pesen. El món interior no es pot reduir a números)

- Siguem tolerants (perdoneu a la gent grans, ells no poden fer res per ser com són)

- Una vida solitària no és plena. És una reflexió molt poètica sobre la solitud i l’amistat (el Petit Príncep viu en un planeta molt petit i hi surt perquè necessita un amic)

- La importància de l’ètica, de treure’ns els defectes tan bon punt apareixen (hi ha llavors bones i llavors dolentes, les dolentes les hem de treure tan bon punt apareguin)

- Practicar la disciplina (cada matí el petit príncep arrenca els baobabs del seu petit planeta i diu: és una qüestió de disciplina). També parla del desgraciat planeta d’un gandul.

- No importa tant el que ens passi sinó com interpretem allò que ens passa...(l’univers no és igual si en un lloc de l’univers el xai es menja la seva rosa o no)

- La bellesa (de la natura o de l’art) ens pot ajudar molt en moments difícils. El petit príncep quan està trist mira la posta de sol.

- Hi ha sabers fonamentals i d’altres completament inútils (saber perquè fa milions d’anys les roses fabriquen punxes és molt més important que qüestions falsament urgents).

- Hem de prioritzar la persona que ens necessita. L’aviador consola l’infant tot i la seva gana i la set perquè té por que la seva flor se la mengi un xai. “Si per tu és important, per mi també és important”

- Acompanyar el misteri de l’altre (que n’és de misteriós el país de les llàgrimes)

- Veure la persona que estimem en la seva totalitat, jutjar-la en perspectiva i no per una ensopegada concreta. (el petit príncep diu: no me l’hauria hagut d’escoltar,l’hauria hagut de jutjar pels seus actes i no per les seves paraules. Hauria hagut d’endevinar la seva tendresa darrera de les seves pobres astúcies).

- És més important el que fem que el que diem, és més important el que ens fan que el que ens diuen.

- Les vanitats, contradiccions i petites misèries de la gent que estimem ens han d’entendrir, i hem d’esperar tenir la sort que les nostres entendreixin als altres.

- Hem d’aprendre a valorar el que tenim. (quan el petit príncep marxa del seu planeta troba tots aquells treballs familiars – netejar els volcans, escalfar-se l’esmorzar, treure els baobabs) feines extremadament agradables.


- Quan acabem una relació, fem-ho tendrament i sense por a demanar perdó. (adéu li digué la seva flor, t’estimo i tots dos hem estat unes bledes, perdona’m. mira de ser feliç)

- A la vida no tot es pot tenir. Totes les coses bones també tenen les seves inconveniències (cal que suporti 2 o 3 erugues si vull conèixer les papallones)


- L’obediència només és legítima si les ordres són raonables.

- En comptes de jutjar als altres, jutgem-nos a nosaltres mateixos (principal font de saviesa)

- Només posseïm allò que servim.(el petit príncep posseeix la seva flor i els seus volcans perquè els hi és útil, l’home de negocis no posseeix els estels perquè simplement els compta).

- Les coses és millor viure-les, l’única manera de posseir-les. En comptes de posseir i administrar els estels es millor esguardar-los, passejar-hi o viatjar-hi.

- Cal reivindicar la feina modesta que té un sentit. (el fanaler)

- El temps que dediquem a una determinada cosa, les atencions que li donem és el que la converteix en important. És tracta de canviar l’ordre: no perquè una cosa sigui important li hem dedicat recursos sinó que els nostres recursos l’han feta important.

- Tard o d’hora la pena passa (i quan seràs consolat – sempre acabem consolant-nos)



DEFECTES DELS QUALS ENS HEM D’ALLIBERAR

La vanitat. La necessitat constant de reconeixement i admiració.

No hem adaptar la realitat als nostres desitjos trobant l’explicació que més ens afavoreixi (el rei es convenç que només mana quan les condicions són favorables i s’enganya a sí mateix)

No convertir-nos en esclaus de coses absurdes, sortir d’aquest constant peix que es mossega la cua (bec per oblidar la meva vergonya i tinc vergonya perquè bec)

No tenir temps per a les coses importants (fer exercici) i perdre la vida amb coses tan absurdes com sumar i sumar ja no se sap ni el què.

No estar tan reconcentrats en nosaltres mateixos (el fanaler és l’únic que no sembla ridícul al petit príncep perquè s’ocupa d’altres coses que d’ell mateix)

No veure la realitat només a través del nostre mètode, com si fos un tub ben prim que no ens permet veure la basta, infinita i rica realitat (el geògraf només apunta si té proves de móns que no visitarà mai)

No fer una vida ridícula, absurda, incongruent de persona gran que no hi veu un pam de nas.

No renunciar als somnis, a les nostres il•lusions (el pou amagat fa bell al desert), les nostres il•lusions són com llums que cal protegir perquè un cop de vent les pot apagar





Apunt final

El petit príncep s’ha traduït a la llengua dels Tuaregs, gràcies a Micheline Mouchan, va conèixer personalment a Saint Exupéry. Per a ella la poesia i la filosofia d’aquesta obra li recordava molt la forma de veure el món dels tuaregs, i el petit planeta on vivia el petit príncep el desert de Hoggar. (es calcula que el petit Príncep s’ha traduït a 150 idiomes)


Que l’essencial sigui invisible als ulls, vol dir que cal aprendre a mirar bé i uns ulls sense el cor no hi veuen, només passen la vista per sobre els objectes.

1 comentaris:

Marta divendres, de maig 21, 2010  

Tota una troballa aquest blog!

Una abraçada

Publica un comentari a l'entrada

Alguna cosa més sobre mi

Sobre aquest bloc

Calaix de sastre, ben bé com un bloc, on hi escric coses des de la immediatesa... també és un recull ordenat d'articles publicats o participacions radiofòniques. Els temes principals sobre els que m'agraden escriure tenen a veure amb la cultura, l'ecriptura, l'ètica... i tot allò que desperti el meu interès, i qui sap, si el d'algú més. Espero que siguis aquest algú més.