Víctor Amela entrevistat per Montse Barderi





Víctor Amela, periodista i escriptor, fruit de la seva dèria per comunicar i aprendre ha fet possible un llibre profusament documentat que duplica el nombre de sentències recollides en un llibre fins ara. Escrit des del rigor, és una inesgotable font de saviesa que calma la set amb una sola gota concentradíssima producte de l’alquímia de la sentència. Antología de Citas, sabiduría humana en 30.000 sentencias(Styria) és un d’aquells llibres de consulta i lectura a petites dosis – per llegir-lo una mica cada dia, perquè ens acompanyi molt temps i si pot ser tota la vida. Un llibre que com diria Voltaire, no n’ha tingut suficient en conquistar-nos, també ha après a seduir-nos: la cuidada edició, les biografies, els refranys... tot plegat fa que sigui una obra com d’un altre temps...de quan la gent escrivia amb ploma, tenia temps i silenci per pensar, i feia obres artesanals, cuidades i ben fetes.

Al llibre no només cita als clàssics sinó també a autors i personatges contemporanis fruit de les seves entrevistes de “La Contra”?

Si, un 5% de les cites del llibre provenen de les contres que he fet a La Vanguardia durant 12 anys a uns 1.500 personatges. M’han dit coses que m’han fet pensar i són les que he abocat en aquestes pàgines, per tal d’enriquir les reflexions clàssiques.

Sincerament, no ha sentit moltes vegades que personatges actuals li volien vendre “la moto” fent passar per originals idees pensadísimes?

Hi ha personatges que repeteixen tòpics com lloros i no resulten gens estimulants, mentre que altres enlluernen per la sinceritat singular de les seves reflexions, fins i tot encara que algunes brotin de pensadors clàssics. Si alguna cosa es viu en carn pròpia, té el valor de testimoni, encara que abans ho hagin viscut molts d’altres: tots estem reformulant cada dia la saviesa heretada dels nostres antecessors.

Les 30.000 sentències són seleccionades segons la seva forma de veure el món? Per exemple ha evitat les frases sexistes?

- En el llibre hi ha frases sexistes (vegi’s Shopenhauer) o inconvenients, i això és així perquè no vaig voler ser policia del pensament pretèrit ni escatimar (tant a mi com als altres) el que van dir alguns pensadors. Per molt que avui ens resulti insuportable o insostenible des de la intel•ligència, la moral i la sensibilitat contemporànies. El llibre està farcit de frases que es contradiuen les unes a les altres, com ha de ser. Està bé contrastar d’on venim (i on s’han quedat alguns)

Comenti’m les següents joies extretes de saviesa humana de tots els temps:

“Más se unen los hombres para compartir un mismo odio que un mismo amor.” Jacinto Benavente.

Per desgràcia, un enemic uneix molt. L’ésser humà segueix encara pautes primàries, tot i l’exemple d’alguns homes molt evolucionats, sants i savis com Sòcrates o Jesús. Capgirant un precepte evangèlic, Oscar Wilde diu: “Perdona els teus enemics: res els enfurismarà més!

“Qui té deler per superar-se creant posseeix la voluntat més pura”. Friederich Nietzsche

Ho interpreto com un elogi a la imaginació creadora, força primordial de l’univers. Existeixes no pas per ser creat sinó per crear. Obres la boca i crees, com Déu al Gènesis. Però fer-ho amb consciència i a consciència és la voluntat pura de la qual parla Nietzsche. El mateix univers és una ostentació de creativitat, i les formes de vida un virtuosisme de creativitat. Però només els humans aportem la consciència de crear.
“El arte de un príncipe consiste en hacer el bien personalmente y el mal por segunda mano”. Ángel Ganivet

És un apunt realista o cínic a l’estil d’El Príncep de Maquiavel: constata que qui mana es desviu per penjar-se totes les medalles a ulls dels manats per tal que l’estimin, mentre que procuren que altres carreguin amb el desgast de les seves decisions errades o impopulars: així ho fan els nostres polítics en la seva gestió pública, plogui, nevi o hi hagi un incendi.

Després d’haver llegit tantes sentències plenes de saviesa, com definiria la saviesa Víctor Amela?
Crec que el savi viu complagut amb l’existència, s’alegra d’estar aquí malgrat tot i, senzillament, estima.


Ens pot dir una cita i un autor contemporanis que ha entrevistat que li agradi especialment?


Em va agradar la cineasta alemanya Doris Dörrie quan em va dir: “Si et compares, ja has perdut”. O el novel•lista grec Petros Marakis, que em va dir: “Jo escric per no matar”. O el jove viatger sobre rodes Albert Casals que em va fer aquesta declaració subversiva amb un gran somriure : “¡Que senzill és el món!”

I una cita d’algun autor més clàssic que li agradi especialment?

Epictet: “No importa el que et passi, sinó com et prens allò que et passi”

Una bona manera d’aproximar-se a l’univers de Víctor Amela és llegir Montaigne?
Montaigne, per pensar sobre ell mateix i el món que l’envoltava, es va recolzar amb la saviesa dels filòsofs clàssics: serè exemple de sensatesa !


Entrevista publicada a l'ASabadell el 17 de maig de 2010

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Alguna cosa més sobre mi

Sobre aquest bloc

Calaix de sastre, ben bé com un bloc, on hi escric coses des de la immediatesa... també és un recull ordenat d'articles publicats o participacions radiofòniques. Els temes principals sobre els que m'agraden escriure tenen a veure amb la cultura, l'ecriptura, l'ètica... i tot allò que desperti el meu interès, i qui sap, si el d'algú més. Espero que siguis aquest algú més.