La Fundació Maria-Mercè Marçal i el dia de l'Orgull

La Fundació Maria-Mercè Marçal està especialment satisfeta de participar activament en la taula de treball que ha fet possible per primer cop al programa de celebració a Sabadell del Dia Internacional de l'Orgull de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals.

La fundació té 2 línies molt marcades d'actuació:

La primera és l'estudi, conservació i transmissió de l'obra d'aquesta no només important, sinó cada dia més important, poeta, narradora i assagista que és Maria-Mercè Marçal. I diem no només important sinó cada dia més important, perquè cada cop és més llegida i valorada i actualment és lectura obligatòria a batxillerat, la qual cosa ja li dóna categoria de clàssica i per tant de no oblidable.

L'altra línia de treball de la fundació és recolzar els eixos vertebradors que estan presents en la seva obra. És a dir, veiem el món com ella el veia, defensem els valors que ella defensava.

Quins són aquests valors?

Un d'ells i ben important, entre molts d'altres, és l'èmfasi en l'autoritat femenina. És a dir, buscar les fonts i les forces de les dones com agents actius, com a protagonistes, com a portaveus de les seves experiències i el seu lloc en la societat.

I sens dubte i també, fer visible l'amor entre dones, el lesbianisme. Marçal va ser qui va encetar aquesta temàtica en la història en la poesia catalana (llevat d'alguns poemes ambigus de Maria Antònia Salvat)

Pensem que la nostra literatura és rica, llarga i prolífica, i encetar un tema és pràcticament impossible.

O no?

Pel que fa al lesbianisme quasi tot és invisible i, per tant, possible.

Fixem-nos en el disseny del programa d'aquest any de la commemoració de l'orgull lèsbic i gai, es basa en el triangle rosa i el triangle negre en els camps de concentració nazis.

Què significava el triangle rosa? Única i exclusivament homes homosexuals.

Què significava el triangle negre, un triangle que representa que ens ha de representar com a lesbianes? Dones asocials, prostitutes, "dropos i delinqüents", sense sostre, inadaptats, retardats mentals, anarquistes, alcohòlics, addictes a les drogues i, també, lesbianes.

Hi alguna cosa pitjor que ser identificat clarament i acusat: és ser condemnat sense una causa clara i no poder-se defensar com a res.

És doncs, evident, que estem orgulloses de què aquest primer acte, de lectura de poesia i de dansa, es porti a terme gràcies al treball de la cantant i música, Sílvia Comes i de la intèrpret i coreògrafa de dansa, la Miryam Mariblanca. Que sigui especialment protagonitzat per dones.

Algú es pot preguntar si cal un dia de l'orgull lèsbic, si n'hi ha per sentir-se orgullosa? Si cal fer-ne ostentació, si no seria millor restar en la invisibilitat, és a dir: a la no història, a la no literatura, a la no experiència transmesa, al no res. Que el lesbianisme fos no res, negar-li el nom, negar-li l'existència.

No se'ns acut altre manera de contestar a aquesta pregunta, una pregunta que és més aviat un desafiament, una veritable provocació que amb el famós vers marçalià:

A l'atzar agreixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I al tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

És un vers que contesta un altre vers que precisament el que no vol és dialogar: una oració jueva, una oració que no volia parlar pas amb ningú, però Marçal en nom propi i de moltes dones els hi diu que estem aquí i que no pensem callar.

Aquesta oració jueva diu: a Déu agreixo haver nascut mascle, lliure i del poble escollit.

Marçal representa, precisament, a totes les que estem situades just al contrari de la classe dominant, de la classe que expliquen les histories, creen els seus déus i posen nom a les coses... ella en comptes de sentir vergonya agraeix ser qui és: dona, de classe baixa i nació oprimida.

Se sent orgullosa de qui és per què és el seu punt de partida, l'origen a partir del qual pot començar a fer coses.

Aquest potser és el nostre orgull, que siguem com siguem, aquest és el nostre punt de partida.

Agraïm a l'administració, entitats i persones que generosament han fet possible aquest acte, un acte que vivim com un punt d'inflexió, com un abans i un després en la lluita contra l'homofòbia i el paper de les lesbianes en la vida pública, i l'orgull de ser totes nosaltres un punt de partida, és a dir, una promesa qui sap si de més convivència, respecte, diversitat i llibertat. De moment en tenim prou en ser-hi i que se sàpiga el nostre nom.