Anem cap el desastre





Mentre que per sortir de la crisi financera sentim fins a al sacietat que cal augmentar la productivitat i estimular el consum, sembla que no ens adonem que patim una crisi molt pitjor i definitiva, una crisi molt més important que les múltiples crisis financeres de la història de la humanitat: una crisi mediambiental definitiva provocada, precisament, pels nostres sistemes de producció.

No es tracta de salvar el medi ambient, es tracta de salvar-nos a nosaltres, perquè no podem sobreviure sense el món. Parem bé l’orella i sentirem el clam de les generacions futures preguntant-nos: què esteu fent? Perquè no ho eviteu?

Som els líders de la comunitat biològica sense capacitats per ser-ho, no ens mereixem tenir el destí del món a les nostres mans ja que estem provocant la devastació del sistema que ens ha donat la vida, ens estem suïcidant col·lectivament.

L’Ong sabadellenca Pro-Educart El Salvador està treballant activament per ajudar als damnificats del tornado tropical Agatha. Avui, els desastres mediambientals casi no són notícia i quan ho són es tracten com a accidents aïllats, però si els relacionem tindrem una interpretació global de la nostra relació actual amb el planeta.

Avui, sabem fefaentment, que després de 200 anys de la revolució industrial hem afectat de tal manera el planeta que hem provocat un canvi climàtic, responsable directe de les catàstrofes mediambientals actuals: sequeres, inundacions, pluges torrencials, onades de calor, tornados i huracans... l’augment de CO2 a l’atmosfera procedent de cremar combustibles fòssils n’és el responsable. Hem arribat a un punt tan crític que els experts dubten que no segueixi augmentat de temperatura per sí sola, al marge de l’activitat humana. Estem vivint, si és que encara hi som a temps, la darrera oportunitat per canviar el curs del desastre.

Clar i català: la idea de progrés constant, d’expansió sense límits – el gran patró econòmic i social – va en contra de la nostra supervivència.

Som els únics animals capaços de projectar el futur, els únics que sabem relacionar com afectarà demà el que fem avui, de visualitzar les oportunitats i perills i actuar en conseqüència. Com serà Sabadell d’aquí 50 anys si no s’atura el canvi climàtic? Tan sec i àrid que ja no podrem reconèixer ni el nostre propi paisatge


Article publicat a l'A Sabadell el juliol 2010

Lluitant contra la tempesta tropical Agatha






Montserrat Serrano, nascuda a Sabadell fa 39 anys, és la fundadora de l’Ong PRO-EDUCART que també té seu a Sabadell, actualment és la Gerent i Responsable de projectes d’aquesta entitat. Acaba d’arribar de El Salvador on ha vist directament les greus conseqüències de la tempesta Tropical Agatha que ha colpejat a finals de maig al país centreamericà i els països veïns de Guatemala i Hondures. La tempesta ha provocat centenars de víctimes humanes i grans pèrdues materials.



Quina és la situació actual?

La situació és critica, aquesta ha sigut la primera tempesta tropical de
l’hivern i s’ha patit just després de l’anterior, Ida. Estem molt preocupats perquè esta previst un total de 18 tempestes tropicals, de les quals 10 d’aquestes evolucionaran en huracans, normalment es formen a les costes del Carib i aquesta temporada estan previstes que es formin també al Pacífic. Com a dada significativa a finals d’octubre de 1998 van patir l’huracà Mitch just al final de l’hivern, en aquella ocasió varen caure en 24 hores 375 mm d’aigua i en el cas d’Agatha en 24 hores van caure 483 mm, això comporta que el sòl a nivell nacional esta col·lapsat, no pot absorbir més quantitat d’aigua, provocant esllavissades de terra que s’ha
emportat habitatges, rius desbordats que s’ha endut collites o bé, com el
que va passar a la zona on treballa Pro-Educart en el Bajo Lempa i
l’hivern encara no ha començat.


- Que és el que va passar al Bajo Lempa on desenvolupeu els projectes?

Bé, a la zona del Bajo Lempa es troba la desembocadura del riu Lempa, el riu més gran de tot centreamèrica, ve des de Guatemala i Hondures travessant tot el territori salvadorenc, el que ha passat és que les descàrregues d’aigua durant la tempesta tropical han estat tan fortes que han trencat el mur de contenció que separa el riu de les comunitats i això, sumat a la forta pluja constant ha provocat
inundacions dels camps de collites de blat de moro i de les cases, per això es va haver d’evacuar diverses famílies de les comunitats afectades. Per sort, la rapidesa d’actuació va evitar pèrdues humanes a la zona del Bajo
Lempa.


- Quines són les necessitats bàsiques?

Ara mateix la principal necessitat és que el MAG, el Ministerio de Agricultura y Ganaderia, institució governamental que s’ha d’encarregar de la reparació del mur de contenció fet malbé, pugui entrar amb les màquines pesades a reparar els 8 trams trencats, el problema és que amb la quantitat d’aigua que està caient, i com deia el sòl esta saturat i les màquines no poden entrar pel fangueig, això dificulta la reparació, tot i que el MAG esta compromès a arreglar-ho.

I en quant a altres necessitats, doncs assegurar l’alimentació i articles de higiene personal per les famílies evacuades, ja que aquest cap de setmana passat vàrem tenir 100 famílies més evacuades, tot i que ja han tornat a les seves llars, es presenta un hivern difícil on tindrem evacuats molt sovint.


- Quan els governs faran alguna cosa per acabar amb el canvi climàtic? està demostrat que això és a causa en bona part de l’escalfament global...


Mira, això no t’ho puc dic jo, però el que esta clar es que és un problema
greu que ens afecta a tots els habitants d’aquest planeta, però evidentment a uns més que d’altres, els que paguen una quota més elevada com a conseqüència del desenvolupament industrial dels països rics són els països en vies de desenvolupament, els països pobres. Ells paguen una taxa molt elevada perquè nosaltres vivim més còmodes cada dia.


Algun número de compte corrent per contribuir?

LA CAIXA 2100 0050 28 0103248805



PRO-EDUCART per la Cooperació i el Desenvolupament en El Salvador, és una organització no governamental, sense afany de lucre que forma part del
Consell de Solidaritat i Cooperació de Sabadell, és membre de la Taula Municipal de Solidaritat i Cooperació de Palafrugell, de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Plataforma Mirades Solidàries cap a Amèrica Central i el Carib.

Realitzen tasques de sensibilització i denúncia a la població del Nord sobre el
que succeeix al Sud a través d’activitats com exposicions i conferències. Inverteixen bona part dels seus recursos a impulsar la joventut com a eina de
Desenvolupament i Transformació de la realitat de injustícia que és viu a les
zones rurals.

Una entitat amb visió de gènere

Aquesta entitat fomenta el Desenvolupament humà sostenible, amb base a principis de justícia social sempre buscant el principi equitatiu entre homes i dones.


CONTACTE:

Web: www.pro-educart.org
Weblog: http://pro-educart.blogia.com/

Entrevista publicada a l'A Sabadell el juliol 2010

Els infants d'Ucraïna ofereixen un festival de música i dansa aquest diumenge, 11 de juliol 2010





Aquest diumenge, 11 de juliol, a les 11 de matí, el Centre Cívic de Sant Oleguer oferirà un festival a càrrec dels infants que participen al programa d’acollida de la TANU.

Es tracta d’un festival de balls i música ucrainiana que els nens i les nenes que viuen en orfenats a Ucraïna preparen durant tot l’any en honor a les seves famílies d’acollida.

L’acte , obert a tothom, també constitueix una oportunitat per conèixer l’entitat i les diferents ajudes que es porten a terme de cara als infants d’orfenat d’Ucraïna.

Aquest estiu han arribat a la comarca 53 infants i 3 monitores, i estaran en diverses poblacions del Vallès fins el 23 de juny. La majoria d’infants estan entre les poblacions de Sabadell i Terrassa.
Es busquen famílies acollidores

TANU AJUDA A NENS D’UKRAÏNA és una ONG que des de fa 10 anys porten a la comarca nens i nenes de 6 a 17 anys en acollida que viuen en orfenats de la ciutat de Nikopol d'UCRAÏNA, les acollides es fan durant l'Estiu i l'Hivern.
Durant les acollides els infants tenen una oportunitat de millorar la seva salut, alimentació així com l’experiència de vida en família i la millora de l’estat emocional de l’infant.

Cada estiu i Nadal només una petita part dels infants que viuen a l’orfenat poden venir perquè falten famílies acollidores.

Més informació a tanu@terrassa.net

Teresa Pascual, Premi de la Crítica Catalana de Poesia





Nascuda al Grau de Gandia, comarca de La Safor. Forma part de la generació poètica establerta en la dècada dels anys vuitanta al País Valencià. Amb el seu primer llibre, Flexo, va guanyar el Senyoriu d’Ausiàs March. Amb Les hores, va obtenir els Premis Octubre-Vicent Andrés Estallés de poesia; amb el Temps en ordre el de la Crítica Serra d’Or. I amb el seu darrer: Rebel•lió de la sal ha obtingut el Premi de la Crítica Catalana de Poesia i el de la Crítica dels Escriptors Valencians.
És un luxe tenir-la en la trobada bianual “Anada i tornada” promoguda pel Cafè Central i l’Alliance Française. Una idea tan bona que ha fet possible que la nostra llengua tingués, en acurades edicions bilingües, obres d’Emily Dickinson, Danielle Collobert i Iannis Ritsos, entre d’altres renombrats i pendents de descobrir.
Catalunya i Quebec tenen molts punts en comú com ara la reivindicació de la llengua i la defensa d’una entitat i una cultura pròpies. De fet, en aquesta edició la defensa dels pobles estava molt representada amb l’assistència de Joséphine Bacon, cineasta i poeta inuit.
Unes jornades en què la traducció comuna i múltiple, amb la presència d’autors i traductors, es fa possible conjuntament amb la voluntat de fer, perquè no? Una traducció amb voluntat d’excel•lir. Hi ha traduccions que són veritables obres d’art, les d’aquesta jornada reuneix tots els elements per aconseguir aquest propòsit.
Parlem amb la flamant Premi de la Crítica Catalana de poesia d’enguany sobre aquestes jornades i la seva obra poètica. (l’entrevistadora voldria afegir que és un d’aquells moments inestimables en què agraeix profundament a la tècnica la versió digital de la premsa que permet que no hi hagi límits de caràcters).

¿Què hi fas en jornades d’Anada i Tornada?
Doncs gràcies a l’Aliança francesa, Cafè Central i la Casa de Poesia de Montreal es fan aquestes jornades, vénen aquí poetes del Quebec convidats: Denise Desautels i Gilles Cyr i d’aquí som en Víctor Sunyol i jo. Ara ens tradueixen al francès, es traduirà un llibre amb la traducció bilingüe dels quatre i després el Víctor i jo anirem a Montreal.
¿I la teva obra en quants idiomes ha estat traduïda? Doncs estic en moltes antologies i he estat traduïda a l’alemany, al francès, a l’italià, euskera, gallec, anglès això en antologies i com a llibres m’estan traduint El temps en ordre i La Rebel•lió de la sal a l’anglès i l’alemany.
Com ha anat la traducció de la teva poesia en aquestes jornades?
Ha estat molt interessant perquè per mi la forma en poesia és tan important com el contingut, per tant, sovint han hagut de posar alguna síl•laba, o alguna paraula amb verb regit perquè mantingué exacte el mateix nombre de síl•labes del vers, havia de ser una obra acabada que em pogués reconèixer amb la meva poesia un cop traduïda i la feina ha estat fantàstica. Hem buscat la màxima literalitat sense deixar de banda la literalitat de la mètrica.
Traduir és interessant per després escriure? Si, molt i sempre. Parteixes de com veu el món una persona i entres molt endins de la seva tècnica a banda de conèixer d’una manera especial les seves temàtiques.
Com definiries la poesia? Com la manera que té el poeta d’expressar la seva forma d’estar al món.
Entenc: no d’enfrontar-se al món, sinó d’estar-hi per expressar-se. I com ha de ser aquesta expressió en el teu cas?
El suficientment personal perquè m’hi reconegui i el suficientment impersonal perquè s’hi pugui reconèixer l’altre.
En primer lloc sempre parteixo del fet que si no tinc la necessitat de dir una cosa no la dic, per escriure un poema sempre he de partir d’aquesta necessitat i, afegir-hi l’exigència d’intentar dir-ho cada vegada millor.
¿Perquè no has escrit en prosa? Perquè no en sé, m’hauria agradat molt, de vegades pense que ho intentaria, però si encara em falta aprendre tant en posia, com emprendre nous projectes?
Quins són els temes que creus que més apareixen en la teva poesia, que més t’interessen? Els temes et vénen donats per les diferents situacions en què ens trobem en la vida, elles marquen el motius que impulsen l’escriptura.
Creus que t’ha influït poèticament el fet d’haver traduït Ingeborg Bachman? Ja ho voldria jo, seria una sort rebre influències de Bachmann, però no sé dir si ha sigut així.
Però ella és molt turmentada i a tu, en canvi, sempre hi ha molta tendresa i un paisatge mediterrani i molta bellesa.
Cadascú escriu sempre des de la seua cultura amb tot el que açò comporta, això no vol dir que no es puga coincidir en alguns temes essencials com per exemple la preocupació pel llenguatge o pel temps....és possible que la filosofia ens haja acostat .

I és que la Teresa Pascual a més de poeta és filòsofa, però això ja serien figues d’un altre paner...

Article publicat a ASabadell el juliol 2010

L’Ofici de Viure, Dijous, 1 de juliol 2010




L’altruisme dins la història de l’ètica – breus apunts –

Prové del terme francès del 1830, altruisme que està derivat del mot autri, altri, creat per August Comte per oposició a l’egoisme. És la doctrina moral que posa l’accent en el bé de l’altre.
Té a veure amb la benevolència i la filantropia.
És el contrari de la famosa frase de Sartre “el infern són els altres” (Obra teatre: A porta tancada)
Ben mirat ajudar a qui ho necessita no hauria de ser part del deure sinó de la felicitat, d’un bon projecte vital.
L’altruisme s’oposa a l’amor exclusiu a un mateix en detriment als altres.
Els altres no sempre són parents, amics, familiars...l’altruisme és necessari quan no hi ha el lligam directe.
L’altruisme ens ensenya que cal una vinculació, una responsabilitat cap a les persones i també cap el patiment dels animals, i per extensió al planeta i el medi ambient.
Comte diu: l’altruisme si és enèrgic és sempre més apropiat que l’egoisme per estimular la intel•ligència, fins i tot cap els animals.
Efectivament, l’ètica és la forma suprema de pensament. A aquesta conclusió que també arriben altres branques del saber com la psicologia, Piaget i Kohlberg, situen el desenvolupament moral com la fase més avançada de les persones.

L’altruisme com a virtut ètica

L’altruisme és una virtut ètica que té a veure amb la justícia, la generositat, la compassió, la misericòrdia, la bona fe, l’amor, l’amabilitat, la consideració, el preocupar-se pels altres, el respecte, ser sol•lícit i tolerant. També està relacionat amb un cert sentit d’humilitat, de la poc pretensiosa però tan necessària voluntat de ser útil als altres.

¿Per què hem de ser altruistes?

Per construir un món més humà, sense l’altruisme les persones que necessiten ajuda no tindrien dignitat (l’altruisme ajuda els altres sense treure’ls la dignitat) tot seria condicional, una contraprestació, un mer negoci, ens ajudaríem per manipulant els altres
Una societat altruista es preocupa de les persones que més ho necessiten: persones malaltes, soles, sense treball, persones grans, infants.
L’altruisme ens ensenya que hem de tractar a tothom amb respecte, interès i atenció.
La solitud és una de les xacres més importants de la nostra societat tan individualista, amb l’altruisme ens apropem als altres. Com diu Goethe No t’apartis de ningú que se t’apropi, d’aquesta manera fàcilment trobaràs algú a qui ajudar i algú que et pugui ajudar.
És un doble camí: parteix de l’amor propi, del respecte, interès i atencions que un comença a tenir-se cap a sí mateix. Qui no sap atendre les teves necessitats, qui està desconnectat d’ell mateix és més fàcil que es desconnecti dels altres.

¿Quan som altruistes?
Quan prenem consciència de les necessitats dels altres
Quan tenim una atenció conscient quan algú ens necessita encara que no ens ho demani
Quan ets savi i saps que compartir és molt més interessant que gaudir sol

¿Quan cal que practiquem més l’altruisme?
- Quan no trobem ningú a qui ajudar, no sabem com ajudar als altres
- Quan esperem una contraprestació
- Quan només donem coses que no tenen valor, ens sobren o no ens importen
- Quan recordes als altres el què els has donat
- Quan ets no col.labores amb fer d’aquest món un lloc més just, i no lluites per res ni per ningú: ni pels drets bàsics de les persones, els infants, els animals...

Frases al voltant de l’altruisme


- Sigues bo amb els teus pares i parents, amb els orfes, amb els necessitats, amb els veïns que són parents teus, amb els veïns que et són estranys, amb l’amic que està al teu costat, amb el viatger, també amb els teus subordinats
Coran 4:36
- Només el jo individual plenament desenvolupat pot desprendre’s de l’ego. Erich Fromm
- No es pot oferir als demés una altra cosa que el jo.
Simone Weil.
- La millor manera de fer carrera és transmetre als demés que ajudar-te els serà d’un gran profit. La Bruyère.
- No necessitem tant l’ajuda dels nostres amics com la confiança de saber que ens ajudaran. Epicur
- Les mans que ajuden són més nobles que les boques que resen. Robert Ingersoll.
- Ningú és mai tan ric que no necessiti els altres, ningú és tan pobre que no pugui ajudar als demés. León XIII.

Alguna cosa més sobre mi

Sobre aquest bloc

Calaix de sastre, ben bé com un bloc, on hi escric coses des de la immediatesa... també és un recull ordenat d'articles publicats o participacions radiofòniques. Els temes principals sobre els que m'agraden escriure tenen a veure amb la cultura, l'ecriptura, l'ètica... i tot allò que desperti el meu interès, i qui sap, si el d'algú més. Espero que siguis aquest algú més.