Anem cap el desastre

Mentre que per sortir de la crisi financera sentim fins a al sacietat que cal augmentar la productivitat i estimular el consum, sembla que no ens adonem que patim una crisi molt pitjor i definitiva, una crisi molt més important que les múltiples crisis financeres de la història de la humanitat: una crisi mediambiental definitiva provocada, precisament, pels nostres sistemes de producció.

No es tracta de salvar el medi ambient, es tracta de salvar-nos a nosaltres, perquè no podem sobreviure sense el món. Parem bé l’orella i sentirem el clam de les generacions futures preguntant-nos: què esteu fent? Perquè no ho eviteu?

Som els líders de la comunitat biològica sense capacitats per ser-ho, no ens mereixem tenir el destí del món a les nostres mans ja que estem provocant la devastació del sistema que ens ha donat la vida, ens estem suïcidant col·lectivament.

L’Ong sabadellenca Pro-Educart El Salvador està treballant activament per ajudar als damnificats del tornado tropical Agatha. Avui, els desastres mediambientals casi no són notícia i quan ho són es tracten com a accidents aïllats, però si els relacionem tindrem una interpretació global de la nostra relació actual amb el planeta.

Avui, sabem fefaentment, que després de 200 anys de la revolució industrial hem afectat de tal manera el planeta que hem provocat un canvi climàtic, responsable directe de les catàstrofes mediambientals actuals: sequeres, inundacions, pluges torrencials, onades de calor, tornados i huracans... l’augment de CO2 a l’atmosfera procedent de cremar combustibles fòssils n’és el responsable. Hem arribat a un punt tan crític que els experts dubten que no segueixi augmentat de temperatura per sí sola, al marge de l’activitat humana. Estem vivint, si és que encara hi som a temps, la darrera oportunitat per canviar el curs del desastre.

Clar i català: la idea de progrés constant, d’expansió sense límits – el gran patró econòmic i social – va en contra de la nostra supervivència.

Som els únics animals capaços de projectar el futur, els únics que sabem relacionar com afectarà demà el que fem avui, de visualitzar les oportunitats i perills i actuar en conseqüència. Com serà Sabadell d’aquí 50 anys si no s’atura el canvi climàtic? Tan sec i àrid que ja no podrem reconèixer ni el nostre propi paisatge


Article publicat a l'A Sabadell el juliol 2010