un tema nou dins una literatura





Ens cal trobar els sentit del món en l’èmfasi en l’autoritat femenina. Què és l’autoritat femenina? Buscar les fonts i les forces de les dones com agents actius, com a protagonistes, com a portaveus de les seves experiències i el seu lloc en la societat.

També hi entra la possibilitat de fer visible l’amor entre dones,. Marçal va ser qui va encetar aquesta temàtica en la història de la literatura catalana (Llevat de alguns poemes ambigus de Maria Antònia Salvà, “Te deix, amor, la mar com a pènyora” de Carme Riera i d’alguna narració de Víctor Català (Carnestoltes)

Pensem que la nostra literatura és rica, llarga i prolífica, i encetar un tema és pràcticament impossible.

O no?

Pel que fa al lesbianisme quasi tot és invisible i, per tant, possible.

Fixem-nos en el disseny del programa 28J, està ple de triangle rosa i el triangle negre en els camps de concentració nazis

Què significava el triangle rosa? Única i exclusivament homes homosexuals.

Què significava el triangle negre, un triangle que representa que ens ha de representar les lesbianes? Dones asocials, prostitutes, “dropos i delinqüents”, sense sostre, inadaptats, retardats mentals, anarquistes, alcohòlics, addictes a les drogues i, també, lesbianes.

Hi alguna cosa pitjor que ser identificat clarament i acusat, és ser condemnat sense una causa clara i no poder-se defensar com a res.

Algú es pot preguntar si cal un dia de l’orgull lèsbic, si n’hi ha per sentir-se orgullosa? Si cal fer-ne ostentació, si no seria millor restar en la invisibilitat, és a dir: a la no història, a la no literatura, a la no experiència transmesa, al no res. Que el lesbianisme fos no res, negar-li el nom, negar-li l’existència.

No se’ns acut altre manera de contestar a aquesta pregunta, una pregunta que és més aviat un desafiament, una veritable provocació amb el famós vers marçalià:
A l’atzar agreixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I al tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Maria-Mercè Marçal

És un vers que parteix d’un diàleg, contesta un altre vers que precisament el que no vol és dialogar, aquest vers marçalia contesta a una oració jueva, una oració que no volia parlar pas amb ningú, però Marçal en nom propi i de moltes dones els hi diu que estem aquí i que no pensem callar.
Aquesta oració jueva diu: a Déu agreixo haver nascut mascle, lliure i del poble escollit.

Ella que precisament està situada just al contrari de la classe dominant, de la classe que expliquen les histories, creen els seus déus i posen nom a les coses... ella en comptes de sentir vergonya agreix ser qui és: dona, de classe baixa i nació oprimida.

Se sent orgullosa de qui és per què és el seu punt de partida, l’origen a partir del qual pot començar a fer coses.

Aquest potser és el nostre orgull, que siguem com siguem, aquest és el nostre punt de partida.

Posa un 0 als ous que compris





Tots som criatures que naixem sense saber el per què...alguns tenim el polze prènsil i som capaços de fer instruments tan sofisticats com enviar un coet a la lluna. Però si mirem al nostre voltant veurem altres criatures que comparteixen amb nosaltres el destí casual i imprevist de també haver nascut al nostre planeta. I dic nostre en el sentit que pertany a tots les criatures que l’habiten. Tot i que no puguem compartir sofisticats jocs d’intel•ligència i d’art, sí que podem compartir amb els animals una capacitat important: la de patir. La nostra dignitat humana passa, necessàriament, per protegir-los una mica, fer de germans grans i no pas del gran Déu de l’extermini. Compartim amb els animals la capacitat d’empatia, de sentir amb l’altre, d’indentificar-nos amb el seu dolor i mirar d’alleugerir-lo (Eduard Punset té estimulants estudis de la capacitat empàtica dels animals). Al utilitzar la nostra empatia cap als animals ens dignifiquem com a persones, elevem el nostre lloc en la terra. La prohibició dels toros va en aquesta direcció, com també hi va la classificació dels ous.
El nostre consum dels ous determina en quines condicions volem que visquin les gallines ponedores:
Tot depèn del número que porti l’ou:
- codi 0: ous de producció ecològica, gallines en llibertat i alimentades amb productes ecològics.
- codi 1: ous de gallines que viuen en naus amb accés a l’exterior.
- codi 2: ous de gallines que estan a terra sense accés a l’exterior.
- codi 3: gallines dins de gàbies, situades em bateria, en gàbies sense espai ni llibertat de moviment. Una vida terrible d’estrès i patiment que podem veure, per exemple, a http://www.youtube.com/watch?v=jTy2-5s7o7Y

Fem del nostre consum una eina per millorar el món, i no només per la pobra vida dels animals sinó perquè contribuirem decisivament a millorar la nostra dignitat com a espècie.

Article publicat a l'A Sabadell a l'agost del 2010

Alguna cosa més sobre mi

Sobre aquest bloc

Calaix de sastre, ben bé com un bloc, on hi escric coses des de la immediatesa... també és un recull ordenat d'articles publicats o participacions radiofòniques. Els temes principals sobre els que m'agraden escriure tenen a veure amb la cultura, l'ecriptura, l'ètica... i tot allò que desperti el meu interès, i qui sap, si el d'algú més. Espero que siguis aquest algú més.