Finalitza un cicle irrepetible




El cicle Espriu es clou amb la tercera representació de Versos enllà del Camí amb Jordi Boixaderas i Rosa Renom a la cafeteria Àgora. Es tracta d’un espectacle que nua dansa, música i veu. Jordi Boixaderas i Rosa Renom pugen a dalt de l’escenari per combinar la paraula recitada amb les intervencions musicals de Joan Morera al violí i Maria Morera a la viola i la dansa d’Elisabeth Ollé, Núria Planell i Núria Rocamora de l’escola Bots.

Irrepetible i no és un mot a la babalà sinó que defineix exactament les principals característiques d’un cicle que ha finalitzat aquesta setmana amb l’èxit d’haver hagut de representar 3 vegades l’espectacle de clausura.

En primer lloc, per l’organització, amb un lloc ben destacat per a Francesc Ventura que, fruit de la seva passió per Espriu, ha organitzat unes sessions plenes de complicitat amb grans noms de la cultura. El segon motiu ja està dit: el nivell dels protagonistes, un cicle local d’un nivell espectacular.

En tercer lloc pels testimonis directes, vivencials, d’experiència compartida. Aquest és un cicle que ha abordat Espriu des de moltes vessants: el passat, l’estudi i els testimonis i la vigència. Incloent, també, les diferents facetes d’aquest escriptor que fa 25 anys ens va deixar i sembla haver caigut, injustament, en l’oblit.

Amb aquest cicle ha inclòs sessions al voltant del seu teatre, conferències sobre la seva obra, evocacions de visions íntimes, de testimonis directes de la forma de ser, pensar i treballar d’Espriu que ens han arribat a través de l’actriu Carme Sansa, poeta Feliu Formosa i Santos Hernández (traductor d’Espriu i actor). Una proposta que no serà reeditable d’aquí uns anys, una oportunitat que no tindrà una vigència perpètua, d’aquí unes dècades ja no hi haurà ningú que pugui dir: “jo vaig conèixer l’Espriu”.

Vam veure també a l’actriu Fina Rius enfrontar-se sola amb les paraules nues de l’autor, i hem conegut millor la importància de la seva obra amb la conferència de la Dra. Rosa M. Delor.

La darrera proposta, dirigida per Francesc Ventura estava programada inicialment per una sola sessió a la Biblioteca Vapor Badia, però ha culminat amb èxit total – ple absolut - dues representacions més a la cafeteria Àgora.

Aquesta darrera proposta ens parla de vigència d’Espriu i de la confluència d’arts en la seva obra. Un espectacle curt i intens, que acosta l’espectador a les dues grans fites d’Espriu: la màxima esplendor de la llengua juntament a la màxima esplendor de les idees.

Espriu tenia l’eina de la llengua absolutament afinada i afilada per dir mots plens d’ànima. Ni el virtuosisme lingüístic buit ni el xiscle ple de ràbia però sense paraules que el dotin de sentit. L’estilet, l’apuntar amb el mot exacte allò que precisament es vol dir.

I per què parlo d’Espriu i no de l’espectacle? Perquè Espriu és un forat negre que s’ho menja tot, o més generosament, un centre de gravetat poderossíssim. Graviten amb bon ofici, declamació impecable i coneixement escènic grans com Boixaderas i Renom. També hi circulen per eixamplar l’espai i que hi corri l’aire la dansa i la música, però caldrà de nou tallar en sec la respiració a cada paraula seva.

Un exemple (agafeu aire):
Els llibres
m’obrien una inútil saviesa
sense amor, i jo somreia,
cruel príncep, a la festa de la nit.
Escolta, compta ara els passos
d’un orb, el batec feble
del cor que m’he guanyat dintre la fosca.
Esperem que hi hagi moltes altres ocasions per convocar les seves paraules, qui el llegeixi encarnarà el sortilegi d’Espriu i “li serà lícit de sentir-se culte i, a estones, qui sap si felicíssim”.

Article publicat a l'A Sabadell www.sabadell.cat la segona setmana de març de 2011

Alguna cosa més sobre mi

Sobre aquest bloc

Calaix de sastre, ben bé com un bloc, on hi escric coses des de la immediatesa... també és un recull ordenat d'articles publicats o participacions radiofòniques. Els temes principals sobre els que m'agraden escriure tenen a veure amb la cultura, l'ecriptura, l'ètica... i tot allò que desperti el meu interès, i qui sap, si el d'algú més. Espero que siguis aquest algú més.