Primatòlegs equivocats

Els primatòlegs Roger i Deborah Fouts consideren que els ximpanzés, posseïdors d’una cultura pròpia, haurien de tenir el dret de propietat sobre les seves selves. Ser “posseïdor de cultura pròpia” sempre ha estat un atribut típicament humà i sembla que molts animalistes creuen que humanitzant els animals sentirem més respecte, comprensió i empatia, i actuarem com a veritables germans grans, protectors i conscienciats de les seves necessitats i els alleugerem el seu patiment.

Aquests insignes primatòlegs comparteixen la mateixa tesi que un exitós film de dibuixos animats: Happy Feet. L’argument del qual era que els éssers humans es commouen quan els pingüins ballen com les persones i per fi entenen que no els han de contaminar el pol nord. Però és mentida: ens podrien cantar com la Carmen Miranda “South American Way” amb el cap ple de fruites i no els salvaríem l’hàbitat.

No, aquest pressupòsit no funciona: l’ésser humà no desenvolupa l’empatia gràcies a característiques humanes . Ens fan gràcia, però no els salvem de res. Ens fan gràcia i per això fem robots amb formes humanes que ens resulten més propers, o ens inventem races de gossos i gats, com la persa que amb grans ulls i poc nas ens recordi la cara d’un infant.

No desenvolupem cap empatia però, en canvi, sotmetem els animals a ser el que no són. Els primatòlegs que defensen la cultura ximpanzé, han comprovat amb estudis les grans capacitats dels ximpanzés perfer una mica de persones: aprenen la llengua de signes, fan poemes, soliloquis, converses... som absolutament etnocentristes, no ens interessa la seva intel•ligencia, sinó si poden desenvolupar una intel•ligència semblant a la nostra. No volem saber com són, sinó si s’acosten a nosaltres: els grans reis del món. Tinc la convicció profunda que acaben fent d’homenets per amor als seus cuidadors i perquè els deixin tranquils d’una vegada, perquè si són intel•ligents de veritat mai entendran perquè els fem fer coses tant estranyes.

Tenim molts exemples de simis que després de continus aprenentatges, confiscats, criats únicament entre humans, d’adults acaben tenint terribles problemes d’identitat (hi ha primats que han patit molt en ser reintroduïts dins la seva espècie després d’haver viscut únicament entre humans, el famós Floquet de Neu n’és un cas).

Per tant, estudiosos, no s’escarrassin més: els animals més humanitzats no seran alliberats. Els óssos amb tutú no han estat alliberats, els pobres i torturats monos amb caretes que demanen caritat a Indonèsia, tampoc. No ens importa que els animals tinguin tics i tocs humans, perquè ens són indiferents els propis humans: 1.000 milions de persones passen gana al món, 2 milions de persones passen gana a l’Estat espanyol, no necessiten semblar persones: ja ho són, i no reben l’empatia dels més rics.

De fet, espero que els animals no s’assemblin mai als éssers humans, amb una espècie depredadora, cruel i terrible ja en tenim ben bé prou. Precisament hem de salvar els animals perquè no s’assemblen a nosaltres.

Article publicat al Diari de Sabadell el 24 de setembre de 2011