UiU ja fan dos i si t’hi sumes tu ja serem tres




Avui que estem desmantellant l’estat del benestar a unes velocitats vertiginoses és hora de reivindicar que la cultura no és com allò accessori, possible només en èpoques d’abundància. Perquè ni la cultura, ni l’educació, ni les polítiques d’igualtat, per citar tot just alguns exemples, són aquelles coses que només queda bé oferir quan tenim diners per a tot.

Per això ens congratulem de l’oferta cultural de la ciutat. Perquè, si el passat ha estat temps d’infraestructures i equipaments, el present és per al talent i la cultura de qualitat.

A una agenda cultural rica i variada (tenim des de concerts de música de cambra i de l’OSV, passant per programacions de música de cobla, de jazz i de veus flamenques, fins a una programació estable d’òpera, a més d’una gran programació de teatre, de dansa, de performance, de teatre familiar...) ara, ens congratulem de sumar-hi també la iniciativa d'UiU promotors.

UiU promotors aposta per la cultura de qualitat des de l’àmbit privat i ha portat als nostres escenaris la Marina Rossell, Macedònia i ben aviat Pascal Comelade i Albert Pla.

En una època en què tothom té por, que les inversions són mínimes, que ningú arrisca, que tots semblem entonar el “virgencita, virgencita, que me quede como estoy”, que algú se la jugui, i a més per la cultura, és tota una declaració de principis: cal seguir fent el que millor sabem fer des d’ara mateix.

Diuen que sovint tenim la política que ens mereixem, la democràcia que ens mereixem, potser també tenim el capità del Costa Concòrdia que ens mereixem... però del que podem estar segurs, és que tindrem la cultura que també defensem.

No pot ser que a hores d’ara algú digui que no sap què es fa a la ciutat! Que li comentis que l’altre dia va venir l’Emma Vilarasau al Teatre Principal i contesti: “no en sabia res!”. Però en quin món vivim molts de nosaltres? Cada dissabte aquest diari anuncia totes les activitats culturals. El web municipal, revistes com Sabadell a prop i publicacions com Sortim garanteixen que, amb un mínim d’interès, se sàpiga tot el que es fa a la ciutat. Ser ciutadà també vol dir apropar-nos a allò que ens interessa.

Coneixent i gaudint la programació cultural no només millorem la comprensió del món i de nosaltres mateixos -aquest seria un dels molts béns que ens atorga la cultura- també estem dient a les administracions i a bones iniciatives com la de UiU promotors que sí, que val la pena apostar per la cultura. Estem dient qui som, què volem, què defensem... estem fent molt més que comprar una entrada.






Article publicat al Diari de Sabadell el 23 de març de 2012

Un poc de mi



Nietzsche deia que tots som uns pallassos intentant imitar el “jo ideal” sobre el qual ens projectem. Jo no suporto els pallassos, em fan molta pena intentant fer riure fent-se mastegots i caient... qui riu d’això mereixeria ser considerat esser humà classe B. Perquè classifiquem els cotxes? “Mercedes Classe C” i no a les persones? Estic segura que hi ha persones classe A, B i C i D i també n’hi ha que són Z i fan turisme sexual amb nenes petites i altres coses esgarrifoses. Què crec que fa algú A, B, C o D? No pas els diners sinó la qualitat del seu cor.

També mirod’estar bé. El món em resulta molt convuls, molt confús, els interessos de la gent molt estranys. “Un mundo raro” crec que deia Chavela ... així que sóc una mica com aquell poeta tan meu, en Pere Quart. Que feia així:

Jo sols vull
- ei, si pot ser -:

Un poc de fam 
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
 i un poc de llit.
Un xic de set
 i un poc de vi 
i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,
un poc de pes 
i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic 
i un poc de pac
-o un xic de sou
 i un xic de xec.

I un poc de sol
 i un poc de sal.
I un poc de cel.

Un xic de bé
 i un xic de mal.
Un poc de mel
 i un poc de fel.

I un poc de nit 
i un xic de por,
i un poc de pit 
i un xic de cor 
i un poc de crit.

I un xic de llum 
i un xic de so:
un poc de llamp 
i un xic de tro.

Un poc de goig
 i un xic de bes
 i un poc de coit. 

I un xic de gos.

I un poc de gat.

Un poc del fort 
i un poc del fluix.
I un poc de rom
 i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc
-tres reis, dos nous.

I un poc de groc
 i un xic de gris
 i un xic de verd.
I un xic de blau.

Un poc de tren 
i un poc de nau;
i un xic de rem.

Un xic de vent.
I un poc de neu. 
I un poc de rou.

I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.

I d'art. I d'or.

Un poc de peix.
I un poc de greix.

I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.

Un xic de flam 
i un poc de gel.

Un poc de sant
 i un xic de drac.
Un xic de risc
 i un poc de res
-i un poc de rus.

I un tros de camp
 i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar 
amb aus i flors.
I un poc de bosc 
amb pins i brins.

I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec 
i un poc de pont.
I un poc de gorg.

I un poc de mar 
i un xic de port.

I un poc de llor.

Un xic de lli 
i un poc de cuir 
i un poc de pell
i un xic de fil.

Un poc de lluc 
i un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gust
 i un xic de rang.

I a més del meu
 un poc del seu
 i un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.

I un poc de temps.

I un xic de món.

I un poc de sort.

I un poc de mort.

I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.



Ah! Què m’havieu preguntat qui sóc i no pas què vull? És que jo crec que som allò que volem i allò que fem. Aquesta és la fòrmula de la identitat, les substàncies que omplen el jo. I tu, com ets? és a dir, què vols? un poc de tot, i un molt de res, un pot ben ple o un cor ben ble, un sac de sal o un pop al mar, o un pet ben curt de dins del cul, o un xic de mel del cel dels ulls ben grocs d'un gall gris-groc? I és que tot és possible perquè és un molt molt rar!

Alguna cosa més sobre mi

Sobre aquest bloc

Calaix de sastre, ben bé com un bloc, on hi escric coses des de la immediatesa... també és un recull ordenat d'articles publicats o participacions radiofòniques. Els temes principals sobre els que m'agraden escriure tenen a veure amb la cultura, l'ecriptura, l'ètica... i tot allò que desperti el meu interès, i qui sap, si el d'algú més. Espero que siguis aquest algú més.