La realitat ja no és el que era



Avui la realitat ha canviat per sempre més, ha aparegut un fenomen de recent creació que es diu ‘virtualitat real’.

Parlar de present no és fàcil, perquè la contemporaneïtat té la dificultat que és massa propera per poder mirar-la bé i a la vegada és més movible que mai. Vivim en un present que sembla que no ens pugui donar mai una imatge fixa.


Com diu Juan Luis Cebrián, “la societat de la informació significa complexitat, interdependència i imprevisió”. Malgrat tot, ens resistim al relativisme o a l’escepticisme, l’afany de conèixer, comprendre i dotar de sentit perduren en nosaltres amb independència del progrés tecnològic o la proliferació i augment de les realitats presents.

Pel que fa a la ‘virtualitat real’, poques paraules són més filosòfiques que ‘realitat’: definir-la, establir-ne els contorns, limitacions i possibilitats és matèria principal de l’ontologia i la metafísica. Però seguint, precisament, la metodologia filosòfica, no és possible parlar de realitat, tal qual, sinó de realitat segons per a qui. Per a Kant? Per a Leibmann?

Una altra pregunta apareix immediatament: podem analitzar fenòmens nous des de perspectives velles, o millor dit, clàssiques? A l’hora d’escriure aquest article, ens situarem en la perspectiva segons la qual definim el coneixement com un pas més a partir de la nostra tradició cultural, pensem què és avui la realitat i com mai més tornarà a ser allò que era.

Real significa allò autèntic, genuí, vertader, natural. “Una poma és real per dir que no és aparent, il·lusòria o només possible”, diu Ferreter Mora en el seu clàssic diccionari filosòfic publicat l’any 1963. Fins i tot insisteix a dir que “real vol dir que no és una imatge de cera, o una imatge hologràfica”. Un holograma són fotografies que reprodueixen un objecte tridimensional; les fotografies, planes o en moviment, a través de les pantalles dels ordinadors ofereixen imatges... En principi, la realitat oferta a través d’una pantalla no és real. Una imatge d’una poma a la pantalla no és una poma, no ens cal parafrasejar Magritte i la pipa, però... un article del Diari de Sabadell en paper i per ordinador és el mateix article? Sens dubte sí, perquè transmet exactament la mateixa informació. La realitat no només són objectes, sinó també coneixements.

Què és la virtualitat real? Significa trencar la definició clàssica de realitat (com ha canviat en poc menys de 50 anys!). La virtualitat també és natural i tangible. Seria com el pas de la física mecànica a la física quàntica, canvia el paradigma físic i cadascuna funciona a partir d’unes premisses determinades. Avui, el paradigma de la realitat clàssica ha canviat, s’amplia. Amb la virtualitat real afirmem que donem la mateixa categoria ontològica a la taula sobre la qual estic escrivint que la informació que rebo a través dels meus diaris digitals. Allò real no és només allò que m’envolta, també és allò que puc viure a través de totes les possibilitats que em permet la xarxa. No hi ha una experiència real natural o virtual fictícia. Hi ha un transvasament constant: la realitat “física” inunda i es deixa inundar contínuament per la virtualitat. Un bon exemple és com els objectes ja passen a viure també a internet. Es preveu que en deu anys, uns 50 mil milions d’objectes estaran connectats a la xarxa (des de la nevera i el cotxe fins al cos humà mateix, que avisarà el metge a través d’un sensor!).

Afirma Manuel Castells: “Sostinc que a través de la poderosa influència del nou sistema de comunicació dels interessos socials, les polítiques governamentals i les estratègies comercials, està sorgint una nova cultura: la cultura de la virtualitat real.”

La virtualitat real en la seva dimensió tecnològica significa que, amb independència del grau de progrés d’un país, hi ha un sistema radial, de xarxa, que connecta persones de tot el món, de la mateixa manera que ho farà políticament, cultural, social i econòmica. Aquesta comunicació en xarxa només ha de ser de persones afins o similars (o un mar immens per a la propagació del capitalisme), i val la pena plantejar-nos la possibilitat que la comunicació en si, l’intercanvi, sigui un valor per ell mateix. En la configuració d’un món menys unificat o de relació entre iguals, l’intercanvi i compartir un món divers és possible.

La virtualitat real es vincula als fenòmens contemporanis, com el capitalisme, el progrés tecnològic i la globalització, el poder, els valors, la informació, el coneixement, els rèdits, l’àmbit d’influència. Com a procés evolutiu, en el sentit d’horitzó desitjable, té a veure amb intercanvi, compartir un món divers, comunicació, vèncer la por als altres, veritable unió entre les persones i els països. Però dues coses són clares: la realitat s’ha ampliat i avui és més paradoxal que mai, és a dir, inclou tant la llibertat (només cal pensar en moviments revolucionaris com els de la Primavera Àrab) com la possibilitat d’un nou control per part de la tirania (persones empresonades o controlades per governs, com el xinès).

El que és clar és que la realitat, tal com l’hem coneguda els homes i les dones a través dels segles i de la història, ha canviat per sempre.

Montse Barderi

ARTICLE PUBLICAT AL DIARI DE SABADELL EL 18 DE MAIG

Alguna cosa més sobre mi

Sobre aquest bloc

Calaix de sastre, ben bé com un bloc, on hi escric coses des de la immediatesa... també és un recull ordenat d'articles publicats o participacions radiofòniques. Els temes principals sobre els que m'agraden escriure tenen a veure amb la cultura, l'ecriptura, l'ètica... i tot allò que desperti el meu interès, i qui sap, si el d'algú més. Espero que siguis aquest algú més.